consequens esse
تبعtabiʿa (+ acc.)
v. tbʿ – to follow from-
Avic. An. vol. I 157, 80: Si autem sonitus certissime esset ipse motus, nec esset consequens aut comitans
Rahm. 83, 17: ولو كانت حقيقة الصوت حقيقة الحركة لا أنه أمر يتبعها ويلزم عنها
- 1 Avic. An.
لزمlazima (+ acc.)
v. lzm – to follow from, to be implied by-
Aver. MC Int. diff. III, 88, 237: et secundum destruens ut possibile sequatur necessarium et sit consequens ex eo
Butt. 115, 6: والثانى يبطل أن يكون الممكن يتبع الواجب ويلزمه
- 1 Aver. MC Int.