derelinquere
يذرyaḏaru
v. (only imperf.) wḏr – to leave alone-
Ibn Tum. 111c, 40: Dei quidem sunt nomina sancta; his ergo adora eum, et derelinque eos [qui] in nominibus eius deviant
Goldz. 237, 20: وللّه الاسماء الحسنى فادعوه بها وذروا الذين يلحدون فى اسمائه
- 1 Ibn Tum.