diiudicare
حكمḥakama (+ fī)
v. ḥkm – to make judgments (about)-
Avic. An. vol. II 6, 69: Sensus vero communis et sensus exteriores discernunt aliquo modo et diiudicant
Rahm. 165, 16: وأما الحسّ المشترك والحواسّ الظاهرة فإنها تحكم بجهة ما أو بحكم ما
-
Avic. An. vol. II 6, 79: Deinde aliquando diiudicamus de sensibilibus per intentiones quas non sentimus
Rahm. 166, 5: ثم إنا قد نحكم فى المحسوسات بمعان لا نحسّها
- 2 also s.v. ḥukm Avic. An.