affligere
أتعبatʿaba
v. tʿb – to tire, to fatigue-
Avic. Met. 540, 31: hae [ sc. actiones laboriosae ] autem affligunt corpus et vires animales
Marm. 369, 6: فإنها [sc. أفعال متعبة] تتعب البدن والقوى الحيوانية
- 1 Avic. Met.
قاسىqāsā
v. qsw – to suffer, to endure (e.g. a punishment)-
Avic. Met. 520, 72: Animae vero malae vident etiam poenam quam imaginaverant in hoc mundo et affliguntur ea
Marm. 356, 10: وتكون الأنفس الرديئة أيضا تشاهد العقاب بحسب ذلك المصور لهم فى الدنيا وتقاسيه
- 1 Avic. Met.
شقيšaqiya
v. šqw / šqy – to be distressed, to suffer-
Avic. Met. 519, 63: si non est eis intentio trahens eos ad superiorem partem … nec desiderium perfectionis ad hoc ut affligat poena illa
Marm. 356, 5: لم يكن لهم معنى جاذب إلى الجهة التى فوقهم … ولا شوق كمال فيشقوا تلك الشقاوة
- 1 Avic. Met.
عذّبʿaḏḏaba
v. ʿḏb – to punish, to castigate-
Ibn Tum. 111b, 34: affligit [ sc. Deus gloriosus ] quidem quem vult, et miseretur cui vult
Goldz. 237, 2: يعذب [sc. البارئ سبحانه] من يشاء ويرحم من يشاء
- 1 Ibn Tum.