clamator
داعٍdāʿin (pl. duʿāt)
n. dʿw / dʿy – propagandist (n.)-
Albu. Coni. tr. III, li. 103, version c, see fn. e: significat vocatores vel clamatores, s. ad bella
Yama.: دلّ على كثرة الدعات والقتال dalla ʿala kaṯrati l-duʿāti wa-l-qitāli
-
Albu. Coni. tr. III, li. 112, version c, see fn. 26: significat illud multitudinem causarum et clamatorum ad iniuriam et manifestare eam
Yama.: و[sc. دلّ على] الدعات إلى الظلم wa- [ sc. dalla ʿalā ] l-duʿāti ilā l-ẓulmi
- 2 Albu. Coni.