discedens
حائدḥāʾid
act. part. ḥwd / ḥyd – deviating-
Avic. Met. 168, 36: non erit discedens a suo situ
-
Avic. Met. 168, 37: sed si separatur ab eo, erit discedens et remota
Marm. 114, 3: وإن فارقه كان حائدا عادلا
- 2 Avic. Met.
انفصلinfaṣala (+ min)
v. fṣl – to separate o.s. from, to dissociate from-
Avic. Met. 420, 21: et quod luna discedens ab ea veniet ad oppositionem talem
Marm. 289, 1: ينفصل القمر منه إلى مقابلة كذا
- 1 s.v. discedere Avic. Met.
ينفصل القمر منه – et quod luna discedens ab ea Avic. Met. 289 / 420