discedens

1.

حائدḥāʾid

act. part. ḥwd / ḥyddeviating
  1. Avic. Met. 168, 36: non erit discedens a suo situ

  2. Avic. Met. 168, 37: sed si separatur ab eo, erit discedens et remota

    Marm. 114, 3: وإن فارقه كان حائدا عادلا

  1. 2 Avic. Met.
2.

انفصلinfaṣala (+ min)

v. fṣlto separate o.s. from, to dissociate from
  1. Avic. Met. 420, 21: et quod luna discedens ab ea veniet ad oppositionem talem

    Marm. 289, 1: ينفصل القمر منه إلى مقابلة كذا

  1. 1 s.v. discedere Avic. Met.

ينفصل القمر منه – et quod luna discedens ab ea Avic. Met. 289 / 420

Submit Feedback

Your Name: (optional)
Your E-Mail: (optional)

Please specify the part of the lemma you wish to submit a contribution for:

Your feedback: